Nora Domens, una alumna del cicle superior d’Integració Social de la FEDAC Sant Narcís ha estat guanyadora del 1r Premi Argó 2025, pel seu treball de final de cicle, titulat Parlar salva vides: Donant veu al suïcidi juvenil. El projecte, que combina l’educació, la prevenció i el testimoni personal, vol visibilitzar el suïcidi juvenil i oferir eines per saber com actuar davant d’aquesta realitat.

Amb un enfocament valenta i compromès, l’alumna ha compartit la seva experiència i ha ajudat altres joves a trencar el silenci al voltant de la salut mental. L’entrevista següent ens acosta als seus motius, les dificultats del procés i l’impacte que espera tenir amb aquesta iniciativa.

Quin cicle formatiu estàs cursant o has cursat a FEDAC Sant Narcís?
He cursat el cicle de grau mitjà de TAPSD i el cicle formatiu de grau superior d'Integració Social.

Per què vas triar aquest cicle i aquesta escola?
Vaig triar l'institut FEDAC en acabar l'ESO. Visc a Sant Celoni i l'institut em queda força lluny, però vaig estar investigant diversos centres amb els meus pares i aquest va ser el que més ens va convèncer, sobretot pels valors que transmet l'escola. Els meus pares volien la millor educació per a mi, i sincerament, van encertar de ple.

Explica’ns breument en què consisteix el teu treball “Parlar Salva Vides: Donant veu al suïcidi juvenil”.
El projecte és una proposta de prevenció del suïcidi en format de xerrades informatives amb dinàmiques participatives. L’objectiu és visibilitzar el suïcidi juvenil i proporcionar eines per actuar davant una persona amb ideació suïcida. Va sorgir com a resposta a la necessitat dels joves de rebre informació sobre aquest tema de manera clara i directa.

Què et va motivar a escollir aquesta temàtica tan delicada i important?
Tenia molt clar que volia tractar la salut mental, però no sabia com enfocar-ho. La meva tutora em va proposar el tema del suïcidi i, tot i que al principi em va frenar per la meva pròpia experiència (fa tres anys vaig tenir un intent de suïcidi), vaig decidir tirar endavant. Gràcies al projecte he pogut superar les meves pors, augmentar la meva autoestima i ajudar altres persones a demanar ajuda.

Quines dificultats et vas trobar durant la recerca i com les vas superar?
La recerca inicial va ser dura. Em va impactar saber que més de 4.000 persones moren per suïcidi cada any a Espanya. A més, parlar del tema remou emocions. Vaig plorar més d’una vegada. Però també vaig entendre per què la societat no sap com actuar: perquè no es parla del suïcidi. Amb el projecte volia donar veu a qui no ha pogut parlar i ajudar a qui ho necessita.

Quin impacte t’agradaria que tingués el teu projecte en la societat?
Espero que serveixi perquè els joves trenquin el tabú sobre el suïcidi. Que s’animin a parlar-ne, a identificar senyals d’alerta i a combatre els mites que envolten aquest tema. Un d’ells és que “les persones que es volen suïcidar no ho diuen”. És fals: 9 de cada 10 han expressat la seva voluntat d’alguna manera. Amb xerrades, casos pràctics i recursos, vaig voler aportar eines per saber com actuar.

Com vas rebre la notícia que havies guanyat el primer premi en la teva categoria?
La nit abans estava molt nerviosa. L’endemà vaig entrar a la web dels premis sense dir res a ningú. Quan vaig veure que havia quedat en primera categoria, vaig esclatar a plorar i vaig córrer cap a la meva mare per explicar-li-ho. Estàvem molt emocionades.

Què vas sentir en aquell moment?
Orgull, emoció, i una gran satisfacció. No només pel premi, sinó pel que representa aquest projecte en la meva vida. Ha estat una evolució personal i una manera d’afrontar un tema que fins ara evitava. Saber que algú ha demanat ajuda després d’una xerrada meva és el que més feliç em fa.

Creus que aquest reconeixement pot influir en el teu futur acadèmic o professional? Com?
Sí, sens dubte. A nivell acadèmic, demostra el meu compromís i responsabilitat. I professionalment, reforça la meva vocació per ajudar persones. De fet, ja treballo com a integradora social en una residència per a persones amb trastorns mentals. No pensava tenir aquesta oportunitat abans d’estudiar Psicologia, però el cicle m’ha obert moltes portes.

Quins són els teus plans un cop acabat el cicle formatiu? Tens pensat continuar estudiant o entrar al món laboral?
Com he dit, ja estic treballant, però al setembre començo la carrera de Psicologia. La meva experiència al cicle i amb el projecte m’ha reafirmat que aquest és el meu camí.

Quin consell donaries a altres estudiants que estan treballant en el seu projecte de final de cicle?
Trieu un tema que us motivi i que us importi de veritat. I comenceu a treballar-hi des del primer dia. Això permet tenir temps per aprofundir, rebre bon seguiment i solucionar problemes amb temps.

Vols afegir algun missatge, agraïment o reflexió final?
Sí. Vull donar les gràcies a tot el professorat de postobligatoris de la FEDAC. El seu suport i dedicació han estat claus en el meu camí. Mai hauria imaginat tenir professors tan meravellosos. Sempre els portaré al cor.

Amb una mirada valenta i compromesa, aquesta jove ha aconseguit que la seva experiència esdevingui una eina transformadora. Parlar salva vides no només ha estat un projecte acadèmic: ha estat un acte de generositat i una crida urgent a trencar el silenci.

Des de FEDAC Sant Narcís et felicitem de tot cor pel teu projecte i pel reconeixement rebut.
Estem molt orgullosos de la teva valentia, compromís i sensibilitat.
Has donat veu a una realitat sovint silenciada i has ajudat altres joves a parlar i demanar ajuda.
Gràcies per ser un exemple i portar els valors de l’escola tan lluny.
Tots els èxits del món en la teva nova etapa!